El revolucionari saxofonista de jazz Evan Parker va transformar el llenguatge i les tècniques de l’instrument durant la dècada dels 60 i des d’aleshores s’ha convertit en un dels saxofonistes i improvisadors més admirats i influents del planeta. Parker ha estat redefinint els sons que es poden fer amb un saxòfon durant gairabé cinquanta anys, desenvolupant una consistent tècnica post-Coltrane que l’ha permès generar contrapunt amb un instrument monofònic, generant acústicament textures electròniques i construïnt un paissatge sonor personal que evita les convencions melòdiques però manté el seu propi sentit líric. Parker ha treballat amb altres músics revolucionaris com John Zorn i Anthony Braxton i ha tocat en grups electroacústics experimentals i en ensembles de música contemporània. Tot i això, també ha participat en formacions de jazz més ortodoxes, com les liderades per Stan Tracey, Kenny Wheeler i pel Rolling Stone Charlie Watts i amb la reconeguda orquestra sud-africana Brotherhood of Breath. També ha gravat amb el cantautor Robert Wyatt, amb el còmic televisiu Vic Reeves i ha dut el seu so inimitable a contextos més pop com els d’Scott Walker, David Sylvian i Jah Wobble. Parker també ha estat programador de diversos festivals i té la seva pròpia companyia discogràfica.

Agustí Fernández (Palma de Mallorca, 1954), amb una carrera perfectament consolidada i una merescuda reputació internacional, és un dels músics catalans de major projecció internacional i una referència mundial en el món de la música improvisada. Fernández ha treballat amb grans músics de l’improvisació lliure. Fins a la data actual ha publicat més de 90 CDs. Ha treballat també amb el reconegut compositor de musica contemporània Héctor Parra, qui va composar en estreta col•laboració amb el pianista el solo per a piano expandit FREC, estrenat el 2013 al Huddersfield Contemporary Music Festival. Al llarg de la seva vida professional, Fernández ha rebut diversos reconeixements, i així el seu solo de piano “Mutza” presentat a Nova York el 2007 fou distingit per la revista novaiorquesa AllAboutJazz com un dels 10 millors concerts de l’any. El CD “Un llamp que no s’acaba mai” a PSI (Agustí Fernández, John Edwards i Mark Sanders) fou distingit per AllAboutJazz com un dels 10 millors CDs de l’any 2009. L’any 2010 va rebre el “Premi Ciutat de Barcelona de Música” atorgat per l’Ajuntament de Barcelona. El 2013 va ser distingit amb el “Premi Nacional de Cultura” de la Generalitat de Catalunya.

Ivo Sans (Barcelona, 1976) Artista plàstic i músic de formació anti-acadèmica, s’instal·la a Bruxel·les el 2002 on es forma llegint, veien concerts o anant a exposicions i treballant amb diverses formacions i músics com Ilan Manouach, Michel Massot, Zahava Seewald (Tzadik), Erik Vermeulen, Ben Sluijs o Marc Ribot entre tants altres. Encara a Bèlgica coneix a Gent l’any 2004 el galerista que el portarà a exposar a Tòquio al 2006 i al 2011, Kitai Yasuo, propietari de la Kitai Gallery. El 2009 torna a Barcelona i d’ençà treballa amb diverses formacions com el Free Art Ensemble (FAE), SAI amb Sònia Sánchez i Agustí Fernández o el seu propi quartet ISCCJMKMB amb qui va publicar el seu terrcer treball discogràfic “Adorno”. A més, l’any 2015 el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona li va dedicar una exposició on es mostrava la part més plàstica del seu treball.