La missa, com a obra musical, és un gènere que comparteixen la majoria de compositors occidentals des del segle XV. Quan un jove creador actual s’enfronta a aquest tipus d’obra, pot girar la mirada enrere i veure (i beure!) tot un doll històric que engloba una tradició de més de cinc-cents anys. De manera semblant al quartet de corda, la missa és un espai per a la música pura, on el compositor pot, si vol, obviar la relació directa de la música amb el text, doncs aquest ha esdevingut ja quelcom abstracte en moltes de les misses del passat. Així ho feren molts polifonistes dels segles XVI i XVII, qui, mantenint els petits preceptes sobre el caràcter que havia de tenir cada part de la missa, van desenvolupar tot un corpus variadíssim de recursos i estils que servirien per forjar la música futura. I és a aquesta època, on Joan Magrané dirigeix la mirada per a construir la seva Missa a 6. A partir de petites cèl·lules, com fibres d’un teixit, Magrané construeix paisatges sonors que van canviant d’una manera fluida, gairebé sense límits definits.

Per altra banda, els Tres responsoris de Ramon Humet, viuen del color harmònic, de l’energia vertical de la música. Des de la potència simple de l’uníson o la quinta justa fins als acords de vuit notes, Humet ens presenta una paleta de recursos que el relaciona potser amb l’estètica romàntica.

El programa es completa amb dues miniatures creades per a l’ocasió per joves compositors participants aquesta edició del Taller de Composició i Experimentació Sonora Mixtur.

Xavier Pastrana

Biografia

https://www.ensembleovosomnes.cat/qui-som