Sònia Sánchez, balladora des del flamenc i la dansa japonesa body weather, s’inclina pels laboratoris de el so improvisat a través del cos, sent l’espai ballat i el cos en moviment amb el so el fonamental de les seves investigacions.
Va començar les seves investigacions entre l’actitud del ritme flamenc i la velocitat orgànica del body weather l’any 2001. El 2004 s’afegeix al seu camí empíric la música lliure i des de llavors es dedica cada dia a explorar tots aquests mons horitzons.
El 2014 crea la peça Le Ça, coproduïda per Mercat de les Flors i Rencontres chorégraphiques, girant també amb peces com El pliegue, SAI el somni de la papallona, ​​Racons i clars de boscos, La Mirada 3.0. Ha realitzat algun encàrrec per a Pedro G. Romero, com Filo improvisado. Durant 5 anys el Mercat de les Flors va oferir recursos per seguir desenvolupant la seva carrera professional creativa.
A hores d’ara treballa amb músics del panorama de música lliure de Barcelona, ​​Europa i Japó, com el pianista Agustí Fernández, el guitarrista Nuno Rebelo. Es va titular en 1992 com a professora de dansa espanyola. A partir de llavors les seves investigacions, des del flamenc, el body weather i la improvisació en les sonoritats i la narració en el seu ball, la porten a impartir tallers a Ciutat de Mèxic, Seül, Chicago, entre d’altres. Segueix treballant des de les terres del Montseny amb ganes de seguir transmetent allò que va descobrint.

Ivo Sans, Barcelona, 1976. Artista plàstic i músic de formació anti-acadèmica, s’instal·la a Brusel·les el 2002 on es forma llegint, veien concerts o anant a exposicions i treballant amb diverses formacions i músics com Ilan Manouach, Michel Massot, Zahava Seewald (Tzadik), Erik Vermeulen, Ben Sluijs o Marc Ribot entre tants altres. Encara a Bèlgica, coneix a Gent l’any 2004 el galerista que el portarà a exposar a Tòquio al 2006 i al 2011, Kitai Yasuo, propietari de la Kitai Gallery. El 2009 torna a Barcelona i d’ençà treballa amb diverses formacions com el Free Art Ensemble (FAE), SAI amb Sònia Sánchez i Agustí Fernández o el seu propi quartet ISCCJMKMB amb qui va publicar el seu terrcer treball discogràfic “Adorno”. A més, l’any 2015 el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona li va dedicar una exposició on es mostrava la part més plàstica del seu treball.