Genialitat, bonhomia, extrema sensibilitat, profunditat estètica i obertura de mires. Joan Guinjoan sabia conjugar amb intel.ligència diverses corrents estètiques amb ofici i intuïció, i rebre l’aplaudiment del públic sense perdre l’autenticitat. Tractarem les seves diferents vessants artístiques: pianista, compositor, director, impulsor de la nova música i la defensa del gran repertori del XX (especialment Schönberg, Stravinski, Ligeti, Messiaen, Boulez o Hindemith, dels quals se’n sentia deutor) i el suport als joves compositors, així com el seu interès per dialogar amb les arts plàstiques. Discutirem el concepte de “cartesià mediterrani”, arrelat a la terra, però alhora tan universal, aquesta mescla entre la meridionalitat i l’interès per la ciència (sincrotró Alba) i allò fàctic passat pel filtre de la seva subjectivitat. Quin és el llegat més important que sobreviurà als anys i quina vigència té la seva obra per a les noves generacions?