El treball recent d’Alberto Bernal M se centra en dues línies: d’una banda, una visió de l’art com a distopia, amb obres en espais convencionals amb contingut audiovisual de la societat postpandèmica. De l’altra, projectes participatius a l’espai públic, amb una visió més utòpica, on destaca la recuperació de l’espai públic, la reflexió sobre el paper humà a la natura i la sensibilitat més enllà de la pantalla.

En aquest projecte explora el trànsit entre aquests dos àmbits: l’espai interior virtualitzat i l’exterior compartit, entre l’experiència acotada i el desbordament a l’espai exterior. Una obra amb un discurs en el contingut del qual hi ha la seva pròpia ruptura i abandó, donant pas cap a la multiplicitat de discursos que es produeixen a la imprevisibilitat del diàleg amb l’especificitat dels carrers de Sant Andreu (Barcelona).

Aquesta activitat s’emmarca dins del Projecte Ulysses, cofinançat per la Comissió Europea, i més concretament a les activitats InSitu/City que són projectes de creació que exploren la idiosincràsia de la ciutat a l’entorn urbà i social.

FRAMES rep el suport de l’ICEC-Generalitat de Catalunya.