Aquesta exposició presenta l’últim treball d’Alfredo Costa Monteiro (Porto, 1964): una instal·lació concebuda a partir de la immersió en el fons instrumental i documental de la col·lecció del Museu de la Música, realitzada entre 2023 i 2025. La mostra indaga sobre la pervivència dels materials, les estructures de classificació, els mecanismes de registre i els límits del que és arxivable.

Tocar, enregistrar, classificar i compondre van ser les accions que van estructurar Fragments d’oblit, una peça electroacústica creada l’any 2023 a partir de l’enregistrament de sons d’alguns dels instruments de la col·lecció del Museu de la Música, conservats en les reserves, i primera part d’aquest projecte.

Aquesta segona immersió en la col·lecció proposa conservar només una d’aquestes accions: la de classificar, però aquesta vegada de dues maneres distintes: una d’aleatòria i l’altra de sistemàtica.

Aquestes classificacions s’apliquen a dos arxius fragmentaris, un de sonor i un altre de visual, que funcionen de manera independent i que són rastres de la identitat d’aquests instruments i de les seves imperfeccions, que el pas del temps inexorable ha acabat per emmudir.

Les fitxes de classificació exposades són completament heterogènies. Esdevenen una mena de catàleg ontològic que revela, entre altres detalls, algunes de les imperfeccions que constitueixen el concepte germinal d’aquest arxiu sonor: un arxiu constituït de sons excedents de la primera peça i sotmesos a un sistema de reproducció aleatori. Un sistema que desfà aquest ordre i evita qualsevol mena de taxonomia interna.

Fragments d’un segon oblit està, doncs, composta per l’atzar, per fragments que valen per les seves propietats i no per la seva pertinença, creua i fins i tot confon referències, sense cap mena de preferència, en un intent de desvincular el so de la seva representació.