Molt implicats en el camp de la creació, Estelle Lallement i Filipe Marques han estrenat obres de Félix Ibarrondo, Sofía Martínez, Jean Marc Chouvel, Francisco Luque, Pascale Criton i Leo Brouwer, entre d’altres. Totes aquestes col·laboracions representen el seu desig de generar nou repertori i renovar la tècnica del seu instrument. El grup ha estat convidat a tocar al London Contemporary Music Festival, al Ciclo de Conciertos de Música Contemporánea Fundación BBVA i al Carmelo Bernaola Festival. Les seves interpretacions i enregistraments han estat difosos per Radio France i la BBC.

—

La “música concreta instrumental” d’Helmut Lachenmann es un paisatge sonor, un lloc que la percepció ha d’explorar tocant per transformar l’escolta, experimentar la seva recent adquirida llibertat. iv 14 de Mark Andre, per a dues guitarres sintonitzades amb un to d’1/8, són cinc breus peces on l’atenció se centra en l’inestable, el fràgil, els extrems propis d’allò oïble. A Musik für Gitarre zu vier Händen, dos músics es fusionen en una sola criatura sobre una guitarra actuant a quatre mans. L’interior d’una abstracció intenta viatjar dins d’una abstracció i explorar les textures que hi trobem. La partitura sincronitza i desincronitza el moviment de les mans per la superfície de les guitarres creant també una coreografia. Lidio fa referencia a Víctor Lidio Jara Martínez, cantautor i director teatral xilè popular, militant de la “Unidad Popular” i company de viatge de Luigi Nono. El cantant de la felicitat del poble assassinat per la dictadura de Pinochet. Els tres significats de la paraula “Lidio” s’uneixen en aquesta peça per generar una subtil dramatització sonora que funciona com a antífona i requiem per a Victor Jara.